Introducció

He seleccionat aquesta activitat quotidiana perquè és una de les que acostumem a fer més vegades a la setmana: treure a passejar en Watson, el nostre gosset.

Treure a passejar en Watson és una activitat recreativa que habitualment fem 3 o 4 vegades al dia. Consisteix a treure el nostre gosset de casa i portar-lo al pipicà, passant abans pel parc, un espai on normalment ens aturem una estona per fer una passejada. Un cop al pipicà, deixem que el gosset corri i s’esbravi per passar l’estona i alliberar la tensió acumulada.

Podem dividir l’activitat en tres macroaccions:

1. Sortida: Encara dins de la vivenda, recollim els objectes necessaris per a la sortida, sortim de casa i ens dirigim al carrer. Hem de preparar el gosset per sortir posant-li l’arnès i la corretja.
2. Trànsit: És el moment en què anem de casa fins al pipicà, fent una parada al parc per passejar. És un tram en què hem de tenir cura amb els vehicles i els vianants.
3. Esbarjo al pipicà: Un cop arribem a la destinació, en Watson pot jugar amb altres gossets o fer activitats per divertir-se.

Inventari visual

Inventari dels factors i elements que intervenen en el procés.

Frames seleccionats

Col·lecció de frames que representen les accions clau del relat.

Storyboard (narració visual final)

Representació visual d’idees en una sèrie de panells gràfics.

Conclusions

En aquesta activitat he après a construir un relat visual posant en pràctica habilitats d’observació i de pensament visual de manera figurativa i l’ús de diverses metodologies, com: l’inventari visual, el card mapping i l’storyboard.

• L’inventari visual ajuda a descriure millor i a visualitzar els factors i elements que intervenen en els processos.
• El card mapping permet visualitzar, jerarquitzar i organitzar accions en seqüències, ajudant a crear un esborrany dels passos d’un procés.
• Finalment, l’storyboard o narració visual dona suport a el pensament visual i la seva representació figurativa. Facilita la representació d’idees de manera visual i del flux d’escenes que narren les accions necessàries per completar una tasca, on també es poden reflectir emocions, idees i sentiments dels usuaris. A diferència de les descripcions textuals, els storyboards permeten convertir pensaments i conceptes abstractes en representacions visuals concretes i figuratives. Aquest enfocament facilita la comprensió i la comunicació d’idees complexes.

Per altra banda, els principals reptes abordats en el transcurs de l’activitat han estat la jerarquització i organització d’accions, la representació visual d’idees i la composició de l’storyboard.

• La jerarquització i organització d’accions requereix primer l’observació i el pensament analític, per tal de comprendre el flux d’esdeveniments i els moments clau perquè l’acció es concreti. He après que, com més complexa és la tasca a jerarquitzar, major és la necessitat de tenir una comprensió profunda del procés.
• La representació visual d’idees suposa un repte pel que fa a necessitat d’utilitzar el pensament conceptual i creatiu per transformar les accions clau detectades en representacions visuals que aportin més que la imatge en si, per comunicar accions, inèrcies, emocions, pensaments o sentiments.
• Finalment, la composició de l’storyboard també suposa un repte. Ordenar aquest conjunt de seqüències perquè reflecteixin ritme i dinamisme, però alhora coherència. Un storyboard no només ha de representar el flux d’accions de manera clara i seqüencial, sinó que també ha de captar l’essència de cada pas, incloent-hi les emocions o les idees que hi intervenen.

Bibliografia

Narrativa Visual. Observació, documentació i anàlisi