1. Registre i narració (lliurament parcial)

Introducció

He seleccionat aquesta activitat quotidiana perquè és una de les que acostumem a fer més vegades a la setmana: treure a passejar en Watson, el nostre gosset.

Treure a passejar en Watson és una activitat recreativa que habitualment fem 3 o 4 vegades al dia. Consisteix a treure el nostre gosset de casa i portar-lo al pipicà, passant abans pel parc, un espai on normalment ens aturem una estona per fer una passejada. Un cop al pipicà, deixem que el gosset corri i s’esbravi per passar l’estona i alliberar la tensió acumulada.

Podem dividir l’activitat en tres macroaccions:

1. Sortida: Encara dins de la vivenda, recollim els objectes necessaris per a la sortida, sortim de casa i ens dirigim al carrer. Hem de preparar el gosset per sortir posant-li l’arnès i la corretja.
2. Trànsit: És el moment en què anem de casa fins al pipicà, fent una parada al parc per passejar. És un tram en què hem de tenir cura amb els vehicles i els vianants.
3. Esbarjo al pipicà: Un cop arribem a la destinació, en Watson pot jugar amb altres gossets o fer activitats per divertir-se.

Inventari visual

Inventari dels factors i elements que intervenen en el procés.

Frames seleccionats

Col·lecció de frames que representen les accions clau del relat.

Storyboard (narració visual final)

Representació visual d’idees en una sèrie de panells gràfics.

Conclusions del lliurament parcial

En aquesta activitat he après a construir un relat visual posant en pràctica habilitats d’observació i de pensament visual de manera figurativa i l’ús de diverses metodologies, com: l’inventari visual, el card mapping i l’storyboard.

• L’inventari visual ajuda a descriure millor i a visualitzar els factors i elements que intervenen en els processos.
• El card mapping permet visualitzar, jerarquitzar i organitzar accions en seqüències, ajudant a crear un esborrany dels passos d’un procés.
• Finalment, l’storyboard o narració visual dona suport a el pensament visual i la seva representació figurativa. Facilita la representació d’idees de manera visual i del flux d’escenes que narren les accions necessàries per completar una tasca, on també es poden reflectir emocions, idees i sentiments dels usuaris. A diferència de les descripcions textuals, els storyboards permeten convertir pensaments i conceptes abstractes en representacions visuals concretes i figuratives. Aquest enfocament facilita la comprensió i la comunicació d’idees complexes.

Per altra banda, els principals reptes abordats en el transcurs de l’activitat han estat la jerarquització i organització d’accions, la representació visual d’idees i la composició de l’storyboard.

• La jerarquització i organització d’accions requereix primer l’observació i el pensament analític, per tal de comprendre el flux d’esdeveniments i els moments clau perquè l’acció es concreti. He après que, com més complexa és la tasca a jerarquitzar, major és la necessitat de tenir una comprensió profunda del procés.
• La representació visual d’idees suposa un repte pel que fa a necessitat d’utilitzar el pensament conceptual i creatiu per transformar les accions clau detectades en representacions visuals que aportin més que la imatge en si, per comunicar accions, inèrcies, emocions, pensaments o sentiments.
• Finalment, la composició de l’storyboard també suposa un repte. Ordenar aquest conjunt de seqüències perquè reflecteixin ritme i dinamisme, però alhora coherència. Un storyboard no només ha de representar el flux d’accions de manera clara i seqüencial, sinó que també ha de captar l’essència de cada pas, incloent-hi les emocions o les idees que hi intervenen.

2. Estil i mirada (contingut final)

Introducció frame seleccionat

El frame seleccionat és el titulat “3.3 Fem agility”, que representa el punt culminant de la narrativa visual, on en Watson s’exercita a la zona d’esbarjo.

L’he triat per mostrar una situació complexa i per proposar una alternativa a la idea de lligar el gosset, tal com es suggereix al vídeo explicatiu, que hauria estat un altre moment clau.

En aquest frame intervenen diferents factors i elements amb els quals el personatge interactua. Es tracta d’una escena dinàmica on el context i l’entorn en què es desenvolupa l’acció tenen una importància fonamental. És un moment de sinergia entre els diversos actors, Watson i Lupe, en què ambdós són partícips de l’acció, desenvolupant-se en un entorn ple d’objectes amb els quals interactuen.

Llista de components

Els components que influeixen en la situació mostrada en el frame estan representats principalment per dos factors: els protagonistes i el context.

• En Watson, el gosset protagonista.
• La Lupe, la seva humana preferida.
• La zona d’esbarjo amb el circuit d’agility.

Els tres punts de vista

Per a la selecció de les “mirades” o punts de vista, he utilitzat l’exercici bird-dog drill per analitzar les “sis maneres de veure”, associades als 6 W, i trobar les tres perspectiva més interessant.

Qui: La Lupe i en Watson fent Agility

La Lupe i en Watson són els protagonistes principals d’aquesta acció narrativa, i en aquesta escena s’entretenen practicant una mica d’agility.

On: Al parc d’agility del pipicà

El pipicà és una zona d’esbarjo per a gossets a la qual acostumem a anar; hi ha un petit circuit d’agility.

Per què: Perquè en Watson estigui tranquil

L’agility és una activitat que manté entretingut en Watson quan s’ha cansat de jugar amb altres gossos. A nosaltres ens va molt bé que acabi cansat, així a casa està més tranquil.

Dibuixos finals

Qui: La Lupe i en Watson fent Agility

On: Al parc d’agility del pipicà

Per què: Perquè en Watson estigui tranquil

…

Testeig

Conclusió final

A través d’aquesta activitat he après a integrar diverses metodologies visuals per construir un relat, a més he pogut exercitar el pensament lateral en la cerca d’altre punts de vista proporcionats a partir de la mirada de l’escena.

La meva experiència en documentar la rutina de passeig del meu gosset, en Watson, ha estat una oportunitat per treballar en tècniques de narració visual, com l’inventari visual, el card mapping, l’storyboard i l’exercici bird-dog drill, que m’ha permès analitzar diferents punts de vista.

Un dels aprenentatges més significatius ha estat saber organitzar i visualitzar els elements clau del procés. L’inventari visual m’ha ajudat a identificar i classificar els factors que influeixen en l’activitat d’esbarjo, cosa que facilita la comprensió del flux d’accions. A més, el card mapping m’ha proporcionat una estructura clara per jerarquitzar i organitzar les accions, contribuint a crear un esborrany detallat del relat.

L’exercici dels punts de vista o “mirades” ha estat un dels reptes més interessants. M’ha ajudat a desenvolupar la capacitat d’observació i a representar idees des d’una perspectiva diferent.

Durant l’activitat, també he trobat algunes dificultats. La jerarquització de les accions ha requerit un pensament analític profund. A més, transformar idees en representacions visuals que aportin narrativa ha suposat un repte creatiu, en el qual he hagut de desenvolupar la coherència en una representació seqüencial que vol aportar dinamisme.

Per últim, l’ús del testeig de guerrilla m’ha permès recopilar opinions i impressions de manera ràpida i eficaç, ajudant-me a identificar punts de millora en la meva representació visual i a ajustar el meu enfocament.

Bibliografia

Narrativa Visual. Observació, documentació i anàlisi